15 setembre 2017

“Per provar de dissenyar alguna cosa que realment funcioni, primer has d’entendre què és el que passa”, María Sánchez Osuna


María Sánchez Osuna (Espanya, 2009) és biotecnòloga i resideix a Mont-real des de fa un any. És investigadora postdoctoral a l’Institute for Research in Immunology and Cancer de la ciutat canadenca, i està especialitzada en l’estudi del glioblastoma, un tumor cerebral extremament invasor i un dels més letals que hi ha.

Quines particularitats té el glioblastoma?

El glioblastoma és la forma més agressiva dels gliomes, el terme científic que s’empra per anomenar els tumors que afecten les cèl·lules de la glia. A causa d’una elevada capacitat d’invasió, extreure’l mitjançant cirurgia és molt difícil. A més, és molt heterogeni, la qual cosa fa que sigui complicat trobar una manera d’atacar totes les cèl·lules de la mateixa manera i tenir èxit.

Per què és tan complicat extreure’l amb cirurgia?

Per entendre-ho cal imaginar que el tumor té forma de pop. En pots treure la part més grossa, però sempre hi ha algunes “potes” que envaeixen el teixit adjacent que no es poden extreure. A més, és un tumor cerebral, de manera que evidentment la cirurgia no sempre és possible. De fet, el protocol d’actuació per a aquest tumor també inclou l’ús de radioteràpia i quimioteràpia.

La quimioteràpia és efectiva en aquests casos?

La quimioteràpia aprovada oficialment per a aquest tipus de tumor es basa en l’ús d’un compost que genera dany a l’ADN, però en molts pacients no és efectiva. La quimioteràpia afecta principalment cèl·lules en divisió, la qual cosa significa que pot atacar algunes de les cèl·lules del tumor, però no totes. Lamentablement, les cèl·lules tumorals tenen moltes maneres d’escapar dels fàrmacs que es fan servir a la clínica perquè en la majoria dels casos tenen els mecanismes de control alterats. A més, el tumor està format per molts tipus de cèl·lules, amb diferents funcions i comportaments, la qual cosa dificulta enormement dissenyar una estratègia única i definitiva per a aquest tipus de tumor.

Quines teràpies s’estan investigant?

Actualment s’estan investigant diferents combinacions de fàrmacs, teràpies que puguin ser més efectives perquè siguin capaces d’afectar un nombre més alt de cèl·lules tumorals. Però el primer repte és entendre la malaltia, determinar quines són les causes que hi ha darrere del creixement tumoral extraordinàriament ràpid. Cal conèixer-ho millor abans de poder dissenyar teràpies més efectives.

No obstant això, molts dels assajos clínics que intenten explorar fàrmacs nous s’apliquen en pacients que són resistents a la primera ronda del tractament, fet que complica una mica més trobar resultats positius. Però cal continuar insistint, hi ha moltes vies diferents obertes, en algun moment trobarem alguna cosa que funcioni millor.

Concretament, en què us especialitzeu en el vostre grup de recerca?

L’objectiu central del meu projecte és determinar si la longitud dels telòmers pot modular o determinar la resposta de les cèl·lules de glioblastoma a la quimioteràpia. D’aquesta manera, es podria fer servir un fàrmac capaç d’afectar els telòmers, o la via molecular que regulen, per sensibilitzar la cèl·lula i que sigui més fàcil tractar-la.

Has centrat la teva carrera en l’estudi del càncer. Creus que en els últims anys s’han fet avenços significatius?

Des del punt de vista científic, els últims anys hi ha hagut un avenç fabulós. La tecnologia avança a un ritme vertiginós, cada dia hi ha tècniques noves que possibiliten noves maneres d’atacar el càncer, i això és molt positiu. No obstant això, des d’un punt de vista social, si el titular de la notícia no remarca que “s’ha guarit el càncer”, sembla que no té rellevància. Crec que cal millorar la manera en què fem arribar la informació al públic en general, i que la societat s’ha d’esforçar una mica més a entendre la comunitat científica, confiar en els petits però continus avenços que aconsegueix. No sé si som tan lluny o tan a prop com fa uns anys de guarir el càncer, però ningú no pot negar l’avenç en recerca.

Quin és el repte principal per continuar avançant?

Primer has de saber què és el que estàs tractant per provar de dissenyar alguna cosa que realment funcioni. El càncer són cèl·lules del teu cos que creixen, la lluita contra el càncer és en definitiva una lluita contra el teu propi cos. Entendre detalladament què diferencia aquestes cèl·lules teves que creixen, què les fa diferents de les altres, és essencial per poder trobar teràpies més eficaces.

Per a mi, la millor aproximació per tractar el càncer és tenir clar quines classificacions es poden fer dins d’un tumor. És important definir des d’un punt de vista molecular la biologia del tumor, establir subgrups en funció de com respon als tractaments. Crec que mirar més enllà del tipus de tumor que s’està tractant serà el que tindrà més repercussió els anys vinents. De vegades hi ha més semblances entre un subtipus concret de càncer de mama i un de càncer de còlon perquè des del punt de vista molecular s’assemblen més, perquè els processos que han patit aquelles cèl·lules són semblants. Sóc optimista en aquest sentit, perquè si hi ha punt de convergència entre tipus de tumors molt diferents vol dir que potser sí que som més a prop d’arribar a l’arrel de la transformació tumoral que no pas fa uns anys.

Com a investigadora, sents que la societat valora la teva feina?

Jo, com molts altres, tinc la sensació que a Espanya molta gent no entén la dedicació que suposa. Treballem hores sense cobrar, caps de setmana, etc. Dol veure que la gent no valora la ciència ni respecta massa la comunitat científica. Si la societat tingués més clar que la ciència és important, no seria tan passiva quan es retallen beques o projectes de recerca o no es contracten investigadors per manca de recursos.