18 setembre 2017

Malaltia d’Alzheimer: genètica i estil de vida. Entrevista a Jaisalmer de Frutos


Jaisalmer de Frutos (Espanya, 2015) és investigadora al Laboratori de Neurociència Cognitiva i Computacional, al Centre de Tecnologia Biomèdica de Madrid. S’especialitza en l’estudi de la detecció precoç de la malaltia d’Alzheimer i les interaccions entre genètica i estil de vida en el desenvolupament d’aquesta malaltia.

Quin és l’objectiu del vostre grup?

Nosaltres no intentem guarir la malaltia d’Alzheimer, hi ha altres grups que es dediquen a això. El problema és que el procés neuropatològic subjacent a la malaltia d’Alzheimer comença fins a 20 anys abans que aparegui la simptomatologia clínica. Nosaltres treballem en caracterització precoç; mirem de trobar algun biomarcador que ens indiqui quines persones potencialment desenvoluparan la malaltia i quines persones serien bones candidates per rebre el tractament quan es trobi una guarició. Per fer-ho emprem una tècnica que s’anomena “magnetoencefalografia”, que ens permet mesurar els camps magnètics que generen els corrents elèctrics al cervell. Això és una tecnologia molt capdavantera que encara fan servir molt pocs laboratoris.

Saber-ho abans que comenci la simptomatologia clínica seria clau…

És clar. El problema és que quan ho diagnostiquem hi ha molt dany cerebral i, encara que hi hagués una guarició —que actualment no existeix—, estaríem fent molt tard. No quedarien substrats sobre els quals pogués actuar el fàrmac. A més, caracteritzar la malaltia en els estadis inicials ens permetria entendre millor què causa la malaltia i ens podria donar una pista sobre com podem actuar.

Quines particularitats té l’estudi que coordines?

Els voluntaris són gent sana i cognitivament normal amb un risc incrementat pel fet de ser familiars de primer grau de persones amb malaltia d’Alzheimer. Dins dels familiars de persones amb malaltia d’Alzheimer, els dividim entre els que tenen risc genètic i els que no en tenen. Com que és gent sana, n’avaluem factors de risc —com ara ser familiar en primer grau o tenir factors genètics— i factors de protecció o risc d’estil de vida.

Quins factors d’estil de vida?

Molts! Per exemple, nutrició, activitat física, nivell educatiu o patrons de son.

Quines proves es fan als voluntaris?

La primera prova que es fa és una avaluació neuropsicològica en què es mesuren processos cognitius bàsics com la memòria, el llenguatge, l’atenció, etc. Això serveix per comprovar que realment estan bé i per tenir una línia de base per fer un estudi de seguiment. A continuació, es fan una prova de nutrició en què es veu quina mena de dieta segueixen i les característiques antropomètriques que tenen. També mesurem l’activitat física amb un acceleròmetre i mitjançant qüestionaris. Aquest acceleròmetre també ens proporciona informació sobre el son. Després es fa una prova oftalmològica. S’ha vist que algunes de les primeres cèl·lules que altera la malaltia estan a la retina. També es fan una prova per mesurar el bilingüisme. Se sotmeten, a més, a una anàlisi de sang a fi que en puguem estudiar l’ADN i puguem avaluar si els nivells que tenen de diferents factors de neuroinflamació estan augmentats. L’estudi també inclou dues proves de neuroimatge: una ressonància magnètica, per veure l’estructura del cervell, i una magnetoencefalografia, per estudiar l’activitat cerebral. De vegades trobes alteracions en aquestes proves que no són específiques de la malaltia d’Alzheimer, però que considerades en conjunt et poden donar un indicador que les persones amb certes característiques tenen un risc incrementat, encara que a priori el seu rendiment cognitiu continuï sent normal.

L’estil de vida pot retardar l’aparició dels símptomes de la malaltia?

Alguns factors d’estil de vida contribueixen a mantenir sa el cervell, a prevenir el dany. En aquest grup, hi trobaríem la dieta i l’activitat física, per exemple. L’abús de substàncies o l’exposició a la contaminació tindrien l’efecte oposat. Altres factors contribueixen al que s’ha anomenat “reserva cognitiva”, que és el que permet explicar per què el cervell de diferents persones amb un mateix dany reacciona de manera diferent, en el sentit que s’és capaç o no de mantenir el rendiment cognitiu. El factor més estudiat és el nivell eductiu, encara que hi ha qui pensa que el bilingüisme també té aquest efecte, tot i que això és un tema força controvertit.

El nivell educatiu?

Sembla que persones amb un nivell educatiu més alt, o una feina més exigent des del punt de vista cognitiu, són capaces de defensar-se del dany durant més temps. Això no vol dir que no pateixin la malaltia, la pateixen igual. Però l’efecte del procés neuropatològic no es nota fins més tard. Quan apareix la simptomatologia clínica i es diagnostica la malaltia, el declivi és el mateix.

També hi ha un risc genètic…

Sí. Hi ha un factor genètic. Hi ha dues menes de malaltia d’Alzheimer, en realitat. Una és d’inici precoç, determinat totalment per factors genètics, i una és d’inici tardà, i en aquesta ser portador de certes variants genètiques suposa un factor de risc. Nosaltres estudiem la segona categoria, que suposa més del 95 % dels casos. Aquesta variant de la malaltia està dins de les anomenades “malalties complexes”, malalties que deriven de la interacció entre variables genètiques i variables ambientals. Hi ha diversos gens que es creu que tenen un paper en el desenvolupament d’aquesta malaltia, però n’hi ha un que és especialment important.

Aleshores, l’estil de vida hi té un efecte?

Un estudi recent planteja la possibilitat que ser portador d’una variant específica del gen més rellevant pel que fa al risc genètic en realitat determina que desenvoluparàs la malaltia d’Alzheimer. Aleshores, el que modula que aparegui o no la malaltia, i com de tard ho faci, és l’estil de vida que duguis, perquè pot retardar aquesta aparició fins i tot més enllà de la teva esperança de vida. El límit de l’esperança de vida d’un humà s’estima en 120 anys. Aquest plantejament el que proposa és que tots els portadors d’aquest factor de risc genètic desenvoluparien la malaltia si arribessin a aquella edat, però com que no hi arribem i morim abans, algunes persones, gràcies al seu estil de vida, estan sent capaces de compensar el risc genètic. Coses com la dieta, el nivell educatiu, el bilingüisme, l’activitat física, el consum d’alcohol, la contaminació... La balança, al final, s’inclina cap a una banda, o tarda més a inclinar-se cap a una banda o cap a l’altra.

 

 

Ser bilingüe és un factor de protecció?

És un tema controvertit. Segons un grup canadenc, la gent que en el dia a dia fa servir dos idiomes pot retardar l’aparició de la simptomatologia clínica de la malaltia fins a cinc anys. Això s’explicava en termes de reserva cognitiva. També hi ha altres investigadors que no han trobat aquest efecte. Nosaltres el que hem vist aquí és que sí que hi ha diferències en el cervell de persones bilingües i monolingües, però no podem afirmar si això realment retardarà l’aparició de la malaltia. És un tema controvertit perquè diversos investigadors troben aquest avantatge, però n’hi ha d’altres que diuen que els bilingües en realitat no només són bilingües, sinó que hi ha altres coses, com un nivell educatiu més alt o un quocient intel·lectual més elevat, que contribuirien a aquest avantatge.

I l’esport?

A la meva tesi em centro en l’activitat física, que és un dels factors de protecció més consolidats contra el deteriorament cognitiu. A mi m’interessa especialment estudiar si en persones que són portadores de diferents factors de risc genètic per a la malaltia d’Alzheimer l’activitat física és capaç de compensar el risc afegit que tenen aquests subjectes. Amb aquesta finalitat fem servir les proves de neuroimatge quec comentàvem abans, que ens permeten veure si hi ha diferències en l’estructura o l’activitat del cervell com a resultat de ser o no portador d’aquests factors de risc genètic i després veiem si l’activitat física és capaç de modular aquestes diferències. El que té de bo l’activitat física és que és un factor d’estil de vida modificable, sobre el qual és fàcil basar un programa d’intervenció. Però encara necessitem que avanci més la recerca en aquest àmbit per determinar quina mena d’activitat física, practicada amb quina freqüència o a quina intensitat és la més efectiva, com també saber en quina etapa de la vida ser més actius ens reportarà més beneficis en la vellesa. El que sí que sabem és que mai no és tard i que practicar esport a edats avançades és beneficiós.

Quin perfil de voluntaris necessiteu?

Seria gent sana (sense la malaltia d’Alzheimer) d’entre 50 i 80 anys, amb antecedents familiars de la malaltia o sense. L’objectiu de l’estudi són 300 i en portem uns 70. La majoria són familiars, perquè ens costa molt trobar controls, gent sana sense antecedents que estigui disposada a fer-se aquestes proves. Els familiars solen estar més motivats. Però necessitem tots dos perfils. Després de participar en l’estudi els donem una sèrie d’informes amb els resultats de les proves més importants (sempre que els vulguin rebre, per descomptat).

Si et vols posar en contacte amb l’equip per formar part d’aquest estudi, escriu a Jaisalmer de Frutos a l’adreça de correu jaisalmer.defrutos@ctb.upm.es o truca al telèfon 913 364 642.